Post 137: Sóc teu (I'm yours)

A vegades no sé si és que els caps de setmanes m'alteren anímicament, sinó que a vegades el que passa es que per unes hores retorno a un lloc que m'estimo, envoltant de gent que m'estimo i que m'estimen.


Creure en els altres, creure en un mateix i recordar els orígens. Això és el que vull i el que m'agradaria. Per tant cada diumenge a la tarda quan giro cap al camí del molinet, penso que trigaré encara cinc dies en refer el camí des de les Borges.
Carregat amb una bossa a l'esquena, l'ordinador al costat i una maca cançó de Jason Mraz (I'm yours) a l'ipod.
En el destí m'esperen noves aventures que com sempre os explico des d'aquí.

0 comentarios: