El que va passar aquest cap de setmana al Canadà és que un asteroide, un objecte estel·lar, va entrar a l'atmosfera i per tant passa a anomenar-se meteorit.
L'1 de gener de 1801, l'astrònom sicilià Giuseppe Piazzi descobrí per casualitat el primer asteroide (Ceres), mentre elaborava un catàleg d'estels. Al descobriment de Piazzi en seguiren d'altres, però cap de tan gran com Ceres. L'any 1807 ja se'n coneixien quatre. Actualment hi ha més de 100.000 asteroides catalogats. El terme asteroide, que significa semblant a una estrella, va ser creat per l'astrònom William Herschel el 1802, poc després del descobriment del segon asteroide (Pallas).
La major part dels asteroides coneguts giren, en òrbites el·líptiques, en una regió del sistema solar coneguda amb el nom de cinturó d'asteroides o cinturó principal. Aquesta regió està situada entre les òrbites de Mart i Júpiter, a entre 2,06 i 3,27 unitats astronòmiques del Sol. Els asteroides del cinturó principal tenen períodes orbitals d'entre 3 i 6 anys. Molts asteroides tenen òrbites molt excèntriques i alguns passen prop de la Terra de tant en tant. Alguns asteroides tenen satèl·lits.
Es creu que la majoria d'asteroides són les restes del disc protoplanetari que no es van incorporar a cap planeta durant la formació del sistema solar.
Un meteorit és un cos celest, asteroide, relativament petit que arriba a la superfície terrestre. A l'espai, aquests cossos reben el nom de meteoroides (petits asteroides que generalment són el resultat de la col·lisió de dos o més asteroides). En entrar en contacte amb l'atmosfera, la fricció de l'aire provoca que el cos s'escalfi, emetent llum i formant un meteor, bola de foc o estrella fugaç.
La pluja de meteorits més coneguda són les Llàgrimes de Sant Llorenç als voltants del 12 d'agost.
1 comentarios:
tontos
Publicar un comentario