Post 142: adéu a la Mars Phoenix

Des de que la sonda va descendir sobre la superfície de Mart a finals del maig passat al mig d'un desert congelat situat al seu pol nord, registrà nevades, va extraure fragments de gel i descobrí que la pols marciana té similituds químiques amb l'aigua marina de la Terra. Això podria reafirmar la teoria de que alguna vegada circulà aigua líquida amb les condicions necessàries per al desenvolupament de la vida.

La NASA, malgrat tot, continuarà utilitzant orbitadors per a intentar rebre senyals de la Phoenix, si bé les possibilitats de que la sonda torni a funcionar són mínimes. La missió de la Phoenix anava a durar tres mesos, però la sonda ha estat operativa durant més de cinc.
El final de la missió no supossa pas un revés per a la NASA, donat que l'agència espacial ja havia anticipat que el canvi d'estació a Mart, de l'estiu a la tardor i amb menys hores de llum, anava a provocar aquesta situació, només que ha passat tres setmanes abans del que s'esperaven les tormentes de pols al Planeta Roig. La Phoenix funcionava mitjançant energia proporcionada pels seus panells solars, que ja no es podien recarregar més.

Al llarg d'aquests messos, les successives trobades de la sonda han donat lloc a diverses especulacions sobre aquesta possibilitat: des de la presència de restes de perclorat, la presència d'indicis de gel subterrani, l'excessiva salinitat de qualsevol dipòsit d'aigua, les suposadament favorables condicions del sòl marcià per allotjar vida...

En el fons de tot la Phoenix ha donat un importat impuls a la nostra esperança de que podem demostrar així que Mart era habitacle i que possiblement tenien les condicions per a mantenir-hi la vida.

Malgrat tot, no s'ha pogut demostrar de forma concluient l'existència - pasada, present o futura - de un marc propici per la vida humana en un planeta que, de moment, segueix oferint més interrogants que respostes.