"Es tracta d'un descubriment molt important perquè només constata l'existència d'aigua a Mart sinó que cobreix la necessitat de líquid que tindiren les futures missions interplanetàries", assegura el Laboratori de Propulsió en Raig (JPL) de la NASA.
La troballa també és important perquè l'aigua d'aquests glacials es troba a latituds baixes del planeta, lluny dels pols, i en alguns cassos a només uns tres metres de profunditat.
Deguit a que l'aigua és un dels ingredients essencials de la vida tal i com la coneixem aquí a la Terra, l'existència de grans reserves de líquid congelat és un signe alentador per als científics que busquen vida més enllà del nostre planeta, segons indica un estudi publicat aquesta setmana a la revista Science.
Els primers indicis d'aigua a Mart foren detectats ara fa quatre anys pels vehicles Spirit i Opportunity i confirmats poc després per la Phoenix el vehicle que aquests dies ha deixat de funcionar.
No hi ha cap dubte en que aquests glacials representen la major reserva d'aigua a Mart, lluny de les capes polars, només un del que examinaren és tres vegades més extens que la ciutat de Los Ángeles (California) i hi ha molt més encara. A la vegada tot plegat és una finestra a un clima que fou molt diferent al que avui és Mart.
El descobriment aconseguit pel radar de la sonda MRO desvelà un misteri que havia sortit a la dècada de 1970 quan les sondes Viking de la NASA detectaren ondulacions que venien de les muntanyes. Una teoria indicava que es tractava de fluxes de roques lubricades en gel. Malgrat tot, s'indicà que s'assemblaven molt als enormes glacials detectats també sota la roca a l'Antàrtida i per a l'estudi de la qual s'havia utilitzat el radar.
Tal i com passa a la Terra, aquestes masses de gel ocult a l'Antàrtida preserven el registre d'antics organismes i la història del passat climàtic, a Mart, es podrà fer el mateix.
La solució del trencaclosques fou proporcionada pel radar de la sonda de la NASA, el qual indicà que aquestes configuracions topogràfiques contenen enormes quantitats de gel.
Segons l'informe de la Science, les proves de les presencia d'aigua congelada són múltiples. Els ecos del radar rebuts per l'orbitador passen a través del material i reboten des d'una superfície interior més profunda sense una pèrdua important de la seva força, tal i com passa quan hi ha aigua en una capa relativament prima que la cobreix.
Per l'altra part, la velocitat de les ones de radio que travessen la capa s'ajusta a una composició d'aigua congelada.
Els glacials en els que es centra l'estudi estan ubicats en la regió de la conca de Hellas, a l'hemisferi sud marcià, però el radar també detectà formacions semblants a l'hemisferi nord. A data d'avui existeix un volum encara molt més gran d'aigua congelada als dipòsits del nord.
0 comentarios:
Publicar un comentario