Post 160: Venècia s'enfonsa

Què Venècia s'enfonsa és un fet. El nivell de l'aigua que envolta l'entramat de illes que composen aquesta incomparable ciutat es troben en aquests moments uns 23 centímetres per damunt del que registrava a principis del segle XX. Les inundaciones que periòdicament arrasen la Sereníssima i que es coneixen amb el nom d'acqua alta són cada vegada més freqüents: al 1900 s'enregistraren tant sols set, davant dels gairebé 200 dies que a l'actualitat els carrers de Venècia resten inundats.
Durant els darrers anys molts científics han hipotitzat i creat projectes (únicament teòrics) per a reflotar la ciutat. Cap d'ells ha estat viable ni aplicat.
Els danys sobre la ciutat no només van associats a la pujada de la marea sinó que les esteles dels vaixells també afecten a la ciutat amb microonades que impacten sobre els edificis i a la vegada durant uns segons fan pujar la marea. La proximitat d'aquestes naus i l'augment de la freqüència també empitjora la situació.
És una trista i lent agonia la que va patint la ciutat. El pla estrella és Moisés, en record del miracle bíblic que obrí les aigües del Mar Roig i a la vegada sigles de Modulo Sperimental Electromecanica. El miracle en qüestió costa un milers de milions d'euros i es basa en una sèrie de 79 comportes mòbils submergides a les tres entrades del mar de la llacuna. Els dies de marea alta s'aixecarien i tancanrien la ciutat com una banyera. Ara bé, tenir estancada tanta aigua durant moltes dies pot ser un greu problema ecològic i sanitari.

L'assumpte en qüestió es complica si es pensa, amb força sensatesa, que potser cada vegada sigui més habitual tenir que recòrrer a les comportes. Venècia s'enfonsa perquè el fons de la llacuna s'erosiona i perquè el nivell del mar, puja cada any.

En fi, amb l'aigua al coll i la mirada de mig món sobre la ciutat romàntica, de ben segur que els atlants esperen companyia sota el mar, però millor esperar abans d'anar-los a trobar.