Post 179: loteria

Al 2036, el meteorit Aphophis, amb els seus 500 metres de diàmetre, podria xocar contra la Terra, provocant una explosió equivalent a 40.000 bombes atòmiques.

Malgrat tot, la probabilitat és mínima: una entre 45.000 de que quan es produeixi l'impacte, o el que és el mateix, quasi el doble de les possibilitats de que el dia 22 de desembre toqui el Gordo de la Loteria de Nadal.

Els números són trapelles. Si comprem només un únic dècim de 20 euros, tindrem una d'entre 85.000 opcions de guanyar el gran premi.

Més encara, si féssim l'inversió de la nostra vida per a paliar a la desesperada els efectes de la crisi i compréssim 1000 euros en dècims (uns 50 números diferents), tindríem que esperar uns 1700 anys de mitjana per a que el sorteig ens honrés amb els 300.000 euros del Gordo.

La gent creu que és una possible inversió per a sortir de la crisi, la loteria, malgrat tot, si apostes molt, el més probable que passi és que perdis molt, segons els estadístics.

La desitjada "pedrera"
En realitat, la clau d'aquesta creença no està en les possibilitats de que toqui el Gordo, sinó recollir alguna cosa. I és que, mentres altres jocs com la Loteria Primitiva compten amb una probabilitat d'una entre 14 milions de que toqui el Gordo, és més probable que et caigui un raig, la de Nadal redueix el camp de possibilitats.

A més a més, comta amb l'avantatge de que sempre dóna premi, perquè dels 85.000 números que es venen dels que 13334 tindran algun tipus de premi o, el que és el mateix, un de cada sis.

Com que un de cada sis toca la gent té la sensació de que toca molt. En canvi, si tots recuperèssim lo invertit no seria un negoci, perquè tot el món té aquesta sensació.

El truc està en els reintegraments. És cert que un de cada sis números té premi, però el més probable és que el dim simplement ens retorni lo invertit (20 euros) a través del reintegrament.

Dels 13334 premis, 8449 són reintegraments, és més, uns altres 4816 ens donaria tant sols 100 euros.

D'aquesta forma, les probabilitats de guanyar un premi realment suculent, més de 1000 euros el dim, es redueix a una d'entre 5000.

Nombrés amb més sort que d'altres?
Ara bé, acceptant que les probabilitats són baixes, existeix algun mètode per a tentar la sort amb algun tipus de garantia.

Com que tots els números són iguals no hi ha cap forma de que un tingui més possibilitats que uns altres, cosa contrària a la Travessa.

A la travessa (quiniela), no existeix la mateixa probabilitat de que el Barça guanyi en el seu camp al cua de la lliga que aquest faci el mateix amb els culés, per molt que la possibilitat freda del 1-X-2 indica un 33% de probabilitats de victòria per a cada equip.

La Bruixa d'Or
Així les coses, per guanyar la loteria de Nadal tant fa que comprem el dècim a l'administració del barri que a La Bruixa d'Or, que ho facis a la teva ciutat o a l'altra punta de la península: sempre hi haurà una única possibilitat d'entre 85000, un just 0,0011%.

Un exemple: un joc en el que només puguin tocar tres números: l'1, el 2 i el 3. L'1 es ven a Bilabo, el 2 a Madrid i el 3 a València. Comprant un únic dècim en qualsevol de les tres ciutats tenim un 33% de possibilitats de que ens toqui i el mateix passa amb la Loteria a una escala molt més gran.

Si comprem un dècim en cada una de les 52 provincies tenen la mateixa possibilitat que si comprem 52 dècims a l'administració al costat de casa.

Malgrat tot, casos com La Bruixa d'Or distorcionen el sistema. És normal que toqui més a La Bruixa d'Or, perquè té el 10% dels números, que en una altra administració. Malgrat tot, al comprar el teu bitllet a La Bruija i les seves possibilitats són les mateixes: 1 entre 85000.

No hi ha números dolents
Igualment passa amb el cas dels anomenats números estranys o gafats. Les seves possibilitats objectives de sortir són les mateixes, només que al ser menys en el bombo que els números normals o bonics es porten el Gordo amb menys freqüència.

Per exemple, en el mateix joc dels daus està clar que és més probable que surti un nombre impar (l'1 o el 3) que un de parell (el 2), malgrat tot, si comprem el 2 tenim les mateixes possibilitats d'aconseguir el premi, perquè cada vegada surti del bombo un únic número, sigui par o imparell, bonic o lleig.

Així doncs, la decissió conscient és jugar sabent que el més probable és que perdem els 20 euros, com cada any, però en el fons, i si toca?

0 comentarios: