La seva construcció fàcil i barata la converteix en una alternativa de vivenda per als habitants de zones gelades des d'un altre tipus d'estructures que resulta molt onerós, per l'altra banda, serveix d'abric i la seguretat necessària, servint com a vivenda permanent depenent de la mida i el manteniment. Existeixen diversos models i formes de decoració, però la més comú és la cúpula.
Hi ha fonamentalment, tres tipus d'iglú, els quals s'utilitzen segons la funció que hagin de complir:- el més epetit es construeix com un resguard temporal per a caçadors que lluny de casa, s'aventuren en el gel per obtenir aliment. L'ús és fonamentalment per a resguardar-se de la nit i té una durada relativament curta.
- existeixen els de mida mitjana, els quals serveixen com a llar familiar, allotjant-se en una única habitació com a espai de descans, la seva durada és de mig-permanència i requereix un manteniment constant, guardant així l'estabilitat estructural.
- també existeixen els grans iglús, capaços d'albergar fins a 20 persones, són permanents i poden ser una construcció gegant dividida en habitacions, també pode nser una sèrie d'iglús petits interconnectats per túnels, creant un complex habitacional a la neu. Té que tenir-se en compte que per a la construcció d'aquest iglú, ha d'haver-hi un acord comunitari.
La característica fonamental de l'iglú és que està fet amb forma de cúpula, el que li permet que la seva construcció no requereix de cap estructura de suport, sostenint el pes de cada bloc a l'inferior. Si la neu ha estat ben comptada i pulida per que l'estructura es mantingui fort, un iglú ha de tenir la capacitat de suportar una persona parada dalt de tot i no ensorrar-se.
La superfície d'on es treuran els blocs de neu hauran de servir com a pis de la meitat frontal de l'iglú, deixant una part posterior elevada que serveix com a llit. La disposició dels blocs en forma de base es circular, colocant un prim suport en una bora i fent-ho més gran amb els blocs a mesura que avancem amunt. Es construeix en espiral i s'eleva fins a l'altura de la seva estructura fins tancar el cim.
La porta ha de ser petita, ubicada a la base de la construcció. A vegades, es cava un túnel que evita que es filtri el fred per la porta, el qual fa que la temperatura de l'iglú es mantingui més càlida que a fora. La temperatura interna pot oscil·lar entre els -7 i els 16ºC. La porta d'accés ha d'orientar-se a sotavent.
No s'ha d'oblidar col·locar un orifici raonablement gran a la part superior (no a dalt de tot) de la construcció, el qual servirà per a l'evacuació de gasos tòxics. De no fer-se així, l'estructura acumularà els gasos, convertint-los en un claustre letal per a qui l'habiten. Adicionalment, poden convertir-se en un claustre letal per a qui l'habiten. Adicionalment també s'hi pot ficar una petita finestra, que pot servir per a donar visibilitat i per a una ventilació més gran.
Tot plegat era per dir que a Grau Roig han muntat un hotel, Principat d'Andorra.
0 comentarios:
Publicar un comentario