La convecció: és provocada pel contacte entre l'aire (o aigua) i la pell. Aquest aire (o aigua) freda bombeja fora de la pell una certa quantitat de calor, de la mateixa manera, cada vegada que respirem, l'aire fred inspirat és també responsable d'una pèrdua de calor.
La conducció: és provocada per la transmissió del calor del cos a un objecte que toquem. Típicament això passa quan dormim sobre un terra fred o quan estem fent servir calçat prim a la neu. Es per aquesta raó que, quan dormim a la intempèrie, moltes vegades és més important preocupar-se del que tenim a sota nostres ens aïlli el millor possible del terra enlloc de privilegiar el que ens cobreix.
La radiació: el cos irradia a una tasca proporcional a la diferència de temperatura entre el cos i el medi ambient. La radiació es responsable del 50% de la pèrdua total de calor d'un cos i la major part d'aquest calor es perd pel cap.
L'evaporació: aquesta forma de pèrdua de calor es degut a la transpiració. En realitat, aquesta última intervé com a defensa contra el calor però en casos de condicions atmosfèriques fredes, la transpiració, al refredar-se, o per fenòmens de condensació, es transforma ràpidament en un factor de fred.
El vent: durant el fenòmen de convecció, l'aire fred que amb el contacte amb la pell bombeja calor fora delcos, s'escalfa a la vegada i bombeja aleshores cada vegada menys calor. Però, si aquest aire és substituït permanentment sota l'efecte del vent (o l'aigua freda...), aleshores hi ha una pèrdua contínua de calor. Aquest fenòmen ha estat estudiat extensivament per les tropes nord-americanes estacionades a Alaska i ha estat batejat com el Wind Chill Factor.
La humitat: la conducció tèrmica de l'aigua és 20 vegades superior a la de l'aire, això vol dir que la pèrdua de calor del cos passa 20 vegades més ràpid a l'aigua que a l'aire. És per això que un té més fred a l'aigua que a l'aire, concretament s'estima que la humitat de l'aira pot multiplicar fins a 14 vegades la sensació de fred.
L'altitud: s'ha d'estimar una baixa de 6ºC per cada 1000 metres d'altitud. Això és sense comptar que la menor disponibilitat d'oxigen disminueix també les capacitats de defensa de l'organisme contra el fred.
Però el nostre cos és capaç de defensar-se del fred ja que quan tenim fred, el cos utilitza per reflex dos mecanismes de regulació: la termogènesis, que consisteix en fabricar calor i l'aïllament, que consisteix en limintar les pèrdues.
La termogènsis consisteix en utilitzar totes les substàncies energètiques disponibles per a que puguin produïr-se les tasques bioquímiques que produeixen calor (és el que s'anomena metabolisme). El principal element de termogènesis és el treball muscular reflex, que es tradueix en els coneguts temblors.
L'aïllament és quan la pell perd la seva calor al estar en contacte amb l'aire o aigua freda, l'interior del cos es refreda a la vegada que la sang que circula al nivell de la pell també ha baixat de temperatura. Aleshores, per reflexió, l'organisme redueix el flux sanguini a nivell de la pell per mitjà d'una contracció del diàmetre dels vasos sanguinis: és el que s'anomena la vasoconstricció cutànea (efecte escorça-nucli). Això explica el motiu pel qual, quan tenim fred, la pell és de color blanc. Una altra conseqüència d'aquest reflex és que el cos, per a protegir les seves funcions vitals (pulmons, cor, cervell), sacrifica la perifèria, és a dir, la pell i les extremitats. Aquestes últimes poden ficar-se en perill si es produeix congelacions, sense haver patit fred!
0 comentarios:
Publicar un comentario