De com una història arriba al seu final (6/6)

Les històries tenen un començament però a la vegada les històries tenen un final. El final d'aquesta no és potser com molts hos esperàveu però un tracte és un tracte i s'ha de complir fins al final passi el que passi.
Quan hom pacta amb el diable, amb la mort o amb una força superior s'ha d'atenir a les conseqüències. En aquesta història la pròpia mort, prengué el cos d'un home que es feia dir Ramon. En Ramon tenia una germana, la Ramona que era just tot el seu contrari, la bondat i l'estima vers els animals i les plantes. Durant segles s'havia dut a terme una lluita entre tots dos, però un fet inesperat canvià lleugerament el curs de la història.
La mort va topar-se amb un gat, un astut i llest animal ficat enmig del seu camí per la seva pròpia germana. El senyor del vestit de negre estava acostumat a que qui es creuava pel seu camí moriria a l'acte però quan ensopegà i caigué al terra fent-li caure una clau tot deixà de ser igual. Com que el gat té set vides i només li restaven sis claus al clauer no pogué prendre-li la última i aquest s'endugué la clau.
Per primera vegada en molts mil·lenis la mort havia perdut un dels enfrontaments amb la seva germana, el que ella no s'imaginava és que ja hi havia qui seguiria els seus passos.
Quan el senyor Ramon li preguntà al petit Joan què volia ser de gran? ell digué que li agradaria ser com l'home que construia el temple. Poc s'imaginava que era la propia mort qui havia promogut anys abans aquesta obra provocant la mort de molts animals. La por a pestes, plagues i coses que sols un déu podia aturar fou lo que mogué a tot el poble a construïr-lo. Com que en Joan era petit fou necessari que la seva mare li entregués l'ànima i així ho feu, quan acceptà que sigués el seu aprenent.
Durant molts anys en Joan gaudí d'una vida pròspera, amb una esposa fidel i uns fills que volien seguir els seus passos, en canvi ell tenia una data límit que seria quan menys s'ho esperés.
Ara en Ramon que havia estat 32 anys fent de mort havia arribat al seu final, el torn passà a mans d'en Joan que fins als 100 anys estaria ocupant el seu lloc. El que deixava enrerra a poc a poc s'anava esborrant. Així li havia explicat que passaria en Ramon.
- Com més dies passin, més lluny queden els records de la teva vida anterior. Et despertaràs un dia i ja no recordaràs qui erets. Però el dia que hagis trobat el teu successor recuperaràs la teva vida anterior. Durant set dies podràs reviure els últims moments de la teva vida.
Amb aquestes paraules va desaparèixer. Es va fondre amb la vegetació que els envoltava. Ara tenia que voltar pel món sencer enduent-se noves ànimes. Li dolia aquest sentiment. Però sabia que demà ja no el tindria.
Tocà el clauer. Tenia 7 claus. El sol es ponia. Era el moment de començar la seva feina.