El projecte ha estat dut a terme per enginyers del Laboratori de Propulsió en Jet de la NASA a Pasadena, Califòrnia, utilitzant programari de Connexió de Xarxes Tolerant i sense Interrupció, o DTN, que transmet dotzenes d'imatges espacials a i des d'un vehicle espacial de la NASA situat a 32 milions de quilòmetres de la Terra.
Amb aquesta gesta estableixen el primer pas per a crear una xarxa de comunicacions espacial totalment nova, una Internet interplanetària.
La Internet Interplanetària ha de ser prou sòlida per a resistir retards, interrupcions i desconnexions en l'espai. Els talls es poden produïr quan un vehicle espacial es mou darrere un planeta, o quan hi ha tempestes solars i els retards de comunicació són més llargs. El retard enviat o rebut de dades des de Mart pren entre 3 i mig a 20 minuts a la velocitat de la llum.
A diferència del protocol TCP/IP a la Terra, el DTN no assumeix una connexió directa contínua. En el seu disseny, si un camí de destinació no es pot trobar, els paquets de dades no es descarten. En canvi, cada nus de xarxa es queda custodiant la informació mentre es necessari fins que es pugui de manera segura comunicar-se amb un altre nus. Aquest mètode de magatzem-i-retorn és el mitjà amb la qual la informació no es perd quan cap camí immediat a la destinació no existeix. Finalment, la informació es reparteix a l'usuari final.
"Avui, un equip d'operacions ha de planificar manualment cada enllaç i generar totes les comandes per especificar quines dades enviar, quan enviar-lo, i on enviar-ho", segon el director del Centre d'Operacions Experimentals de la DTN al JPL. "Amb un DTN estandaritzat, això serà automàtic".
Els enginyers començàven ahir una llarga sèrie de demostracions del DTN. Les dades es transmetien utilitzant la Xarxa Espacial Profunda de la NASA. Els enginyers utilitzen el vehicle espacial Epoxi enviat a Mart per a retransmetre dades en òrbita. Epoxi està allà en una missió per a trobar-se amb el Cometa Hartley d'aquí 2 anys.
Fins ara hi ha 10 nusos en aquesta primera xarxa interplanetària. Un és el vehicle espacial Epoxi i els altre nou, estan al camp del JPL, a les sondes de Mart, satèl·lits orbitants i centres d'operació dispersos pel planeta.
Aquest és un experimenta llarg i és el primer d'una sèrie de demostracions planejades per a classificar la tecnologia per a l'ús en una varietat de futures missions espacials. Durant la pròxima ronda de testatge, una demostració més ampliada de la NASA serà per utilitzar el nou programari de DTN carregat a bord de la Base Espacial Internacional, serà aquest estiu.
En els propers anys, la Internet Interplanetària podria permetre molts tipus nous de missions espacials. Les missions complexes que impliquen vehicles espacials d'aterratge, mòbils i orbitants múltiples que seran molt més fàcils de donar-los-hi suport amb aquest nou protocol. També es podria assegurar comunicacions fiables per a astronautes a la superfície de la Lluna.
L'Experiment de Connexió de Xarxes d'Impacte Profund està patrocinat per les Space Communications and Navigation Office in NASA's Space Operations Mission Directorate a Washington. El NASA's Science Mission Directorate and Discovery Progra també a Washington.
1 comentarios:
its good information
config telkomsel
Publicar un comentario