Post 107: Com fer una paella sense cremar un bosc

Dilluns s'inaugurava a Barcelona el Congrés Mundial de la Naturalessa. En ell es tractaven temes com les espècies en perill d'extinció, zones protegides, comunitats afectades... però a la vegada es proposaven idees per a millor el nostre dia a dia i a la vegada conservar el medi.
Es va presentar un forn solar de la mà d'Aaron Oliveras de la Fundació Terra. Però jo no parlaré d'aquest sinó d'una cosa a més petita escala.

El dilluns Berkeley enviarà al Senegal un grup de joves científics (entre els quals hi ha la Gemma), és una estada curta però servirà per a ficar en contacte dos importants grups de treball.
El projecte en qüestió està lligat a dues ONGs i la Universitat de berkeley. Pretenen vendre paelles solars a les dones dels poblats per a que no hagin de cuinar més am llenya. Aquesta nova paella, que ja porta més de 1000 vendes, és doblement beneficiosa, ja que a banda de provocar una disminució de la combustió de fusta i alhora minvar la producció de CO2, tambè evita un important percentatge de mortalitat infantil degut a la inhalació de gasos contaminants que provoca la paella habitual.
"La meva feina serà intentar modificar la cadena de subministrament (suply chain) actual per a fer-la més eficient. Actualmet el cost de producció és molt car en comparació amb com podria arribar a ser. He de trobar una altra manera de fabricar la paella amb fabricants local, altres materials, de manera que la distribució arribi a tothom qui vulgui comprar la paella. Sembla fàcil però no ho és, i a sobre, a Senegal es parla en francès, així que ja estic refrescant-lo!" - en paraules de la Gemma.
Increïble, no??
"Personalment trobo que tambè es podrien vendre al primer mòn... Ús imagineu fent una cassola o uns calçots amb això? Per què no?" - diu somrient