Aquesta propera nit, quan siguin les 3 de la matinada del diumenge haurem de desplaçar el rellotge fins que tornin a ser les 2. Guanyarem un hora.
La primera proposta de l'horari d'estiu calculava l'estalvi anual equivalent a uns 150 milions d'euros d'avui en dia, prometia menys fums contaminants i una vida més saludable, com més oci a l'aire lliure.
Contava amb el suport del rei Eduard VII, de l'escriptor Arthur Conan Doyle i d'un jove i prometedor polític de nom Winston Churchill, que defensà el projecte davant del parlament amb un eloqüent discurs: “Un badall extra a la primavera i una migdiada extra a la tardor, és tot el que demanem. Prenem prestada una hora d'una nit d'abril i li retornem cinc mesos després amb un interès d'or”.
Però la revolucionària idea es va quedar estancada al Parlament, davant la forta oposició de les principals empreses i línies de transport. També els científics, orgullosos d'haver establert recentment un sistema de zones horàries utilitzaren la revista Nature com a plataforma per a frenar una iniciativa que introduïa molestes irregularitats en el seu nou ordre mundial. Després d'anys de debat i modificacions, William Willett morí al 1915 sense veure aplicada la seva idea.
La Primera Guerra Mundial ressuscità l'horari d'estiu i, mentrestant els britànics seguien envoltats en ponències, rèpliques i contrarèpliques, els alemanys passaren a l'acció, el kaiser Guillem II decretà el canvi d'hora l'abril de 1916 amb mesures d'emergència per a estalviar combustibles durant la guerra. El Regne Unit reaccionà immediatament i també França, Itàlia, Portugal i altres països avançaren els seus rellotges durant aquell estiu i els següents. Espanya es va sumar a l'horari d'estiu per primera vegada al 1917 i ho va mantenir fins a la IIa República, que ho abolí juntament amb la monarquia.
Tot i que diverses desenes de països mantingueren des d'aleshores el canvi d'hora estacional, la mesura es relaxà en temps de pau i s'enduria en temps de guerra. Als anys cinquanta i seixanta l'horari d'estiu perdé popularitat. A Espanya s'abandonà i als EUA era un caos complet, en part perquè fins al 1966 la seva aplicació era competència municipal. Cada ajuntament escollia si ho aplicava i entre quines dates. La diferència horària entre les grans ciutats oscil·lava durant diverses setmanes a l'any, causant pèrdues a la indústria. Consta un cas d'una línia d'una línia d'autobús en la que el conductor tenia que canviar l'hora set vegades en menys de 60 quilòmetres.
El petroli i el canvi d'hora
Amb la forta pujada del preu del petroli del 1973, l'horari d'estiu tornà per a quedar-se definitivament, fins ara, en setanta països dels cinc continents. Als EUA, el president Richard Nixon es dirigí al seu país amb el missatge clar destrenyes el cinturó i establir l'horari d'estiu durant tot l'any, a mesura de prova, des del gener de 1974 fins a l'octubre de 1975. La prova sortí regular. Independentment de l'estalvi de combustible, a l'hivern el sol sortia el sol bastant més tard que els ciutadans, que entraven al col·legi i el treball quan encara era plena nit.
L'horari d'estiu des d'aleshores no s'aplicà durant tot l'any. Arribà un moment en que aportà més inconvenients que avantatges en la vida quotidiana i, per això, cada tardor es retorna a l'hora estàndard. La qüestió està en decidir quan és el moment ideal per a canviar. Davant l'encariment del petroli, al 2007, els EUA van començar a augmentar en un mes l'horari d'estiu i per això aquesta nit encara no fa el canvi d'hora com Europa.
0 comentarios:
Publicar un comentario