Com cada tardor, la matinada de l'últim diumenge d'octubre restarem els rellotges: l'hora oficial s'acosta a la solar, tot i que a Espanya mai arriben a coincidir i el rellotge sempre corre més endavant. Com cada tardor, arriben nous estudis científics alertant de que el nostre rellotge intern li costa ajustar-se a aquest canvi d'horari, que practica un quart de la població mundial. I com cada tardor, es repeteix el debat sobre si convé aplicar una mesura que pot alterar el ritme del son d'algunes persones per aconseguir un estalvi energètic, que a Espanya es calcula del 5% en el consum domèstic d'electricitat (uns sis euros per casa), segons les dades de l'Institut per a la Diversificació i Estalvi de l'Energia (IDAE).
Diumenge a les tres de la matinada es faran les 2.
En el fons estem atrapats en el temps, cada any recordem que l'horari d'estiu és una conseqüència de la crisi mundial del petroli dels anys setanta (com ara?!). Però això no és del tot cert. El canvi d'hora es va proposar per primera vegada fa 100 anys i s'instaurà durant la Primera Guerra Mundial. Des d'aleshores, aquesta mesura d'estalvi ha viscut molts ajustos, s'han abandonat i s'ha anat recuperant.
L'origen del canvi es remunda a finals del segle XVIII, quan Benjamin Franklin era ambaixador d'EUA a França i s'escandalitza per les hores de llum que malgastaven els parisencs durant l'estiu al aixecar-se a la mateixa hora que a l'hivern.
En una carta anònima, ara ja donada la seva autoria a Franklin, al dirari Le Journal, porposava que el govern prengués mesures com l'establiment d'un impost per a les contrafinestres, racionar les espelmes, parar el tràfic al vespre i fer aixecar als ganduls fent sonar les campanes de l'església quan surti el sol, i si fos més necessari, disparar els canons pel carrer.
La idea es va quedar allí, madurant, fins que la va recuperar el constructor anglès William Willett durant els seus estiuetjos passejant a cavall durant la sortida del sol, mentre els seus veins dormien. Desistint d'intentar fer-los aixecar més aviat, se'ls va ocòrrer avan
çar els rellotges per a que tots puguessin aprofitar millor la llum solar. I així, de pas, a ell no se'ls feia de nit tan aviat durant els partits de golf. Willer, les construccions del qual estaven dissenyades per aprofitar al màxim la llum natural, es passà els darrers anys donant forma a una proposta que presentà al juliol de 1907. Va pagar de la seva pròpia butxaca l'edificó d'un fulletó El desperdici de la llum del dia, amb el que començà així una intensa campanya per tot el Regne Unit.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
0 comentarios:
Publicar un comentario