La mesta tibetana, el fred sostre del món, està essent estudiat pels científics en profunditat. Fins ara s'ha donat més atenció a l'Àrtic i Antàrtic que al sostre asitàtic. Es pot dir que aquesta meseta és el tercer pol per les condicions de gel que pateix gran part de la seva superfície. Però aquest tercer magatzem de gel està descongelant-se: el 82% dels seus glaciars han retrocedit només en els últims 50 anys. I el seu permafosrt s'ha degrat enormement. Però la diferència entre els altres dos pols gelats és que en aquesta zona hi vieuen milions de persones que es poden veure afectades pels canvis sobtats de la temperatura i del clima en general.
La mesa posseeix una altura mitjana de 4km sobre el nivell del mar fent que el seu clima sigui relativament extrem comparat amb altres zones de la mateixa latitud. les mesures actuals indiquen un escalfament de 0,3ºC per dècada en els últims 50 anys, més que el valor d'escalfament mitjà del planeta. La dificultat d'estuidar com és i serà el clima d'aquestes zones altes radica en l'absència marcada de dades, a diferència dels pols. Els científics han prestat més atenció a altres zones que a l'elevada plana tibetana però recentment alguns investigadors s'estan acostant a aquestes terres inhabitades.
Els estudis recents portats a terme per investigadors xinesos i occidentals estan utilitzant els mètodes semblants en d'altres llocs de la Terra: s'extreuen columnes de gel perforant els glacials fins a 300 metres, s'analitzen els isòtops de determinats gassos tancats en bombolles d'aire... els resultats trobats concorden amb d'altres d'obtinguts en altres parts del globus sobre l'escalfament tèrmica i els seus efectes.
Però aquestes zones elevades tenen el seu propi temps-clima particular, ja que estan més a prop de l'estratosfera, de la corrent en raig, estan sotmesses a irrupcions de pols del desert, monzons... Però l'ésser humà està també més a prop d'aquestes terres que els aïllats habitants polars i en les zones altes tibetanes es veuen envoltades per dos nacions emergents on la contaminació es notoria pel consum de carbó i petroli. El resultat és que el gel es veu contaminat per partícules fosques que absorbeixen més la radiació solar que la de la neu pura i escalfant-se més que als pols. Com a conseqüència, l'estació de la fusió del gel comença abans i dura més.
La fusió del gel en zones altes genera nous llacs glacials i augmenta el volum d'aigua, que cada vegada són més grans i perillosos. S'han produït 20 innundacions importants en els últims 50 anys.
Les previsions climàtqieus no són gens positives ja que indiquen un augment de les temperatures en les zones altes que, a la vegada, produiran un monzó més actiu en els futurs estius. Tot i que d'altres models climàtics van en una altra línia i s'assenyalen que un increment de 0,1ºC podria generar reduccions de 100 m de nou acumulada.
Adaptació de l'article publicat a la revista Nature, The third pole. Nature. Vol. 454, 24 july 2008, 393-396.
0 comentarios:
Publicar un comentario