Post 123: canvi d'hora (part 3/3)

És un moment per a revisar l'estalvi energètic que s'aconsegueix, i els primeres resultats no són molt positius: es consumeix menys electricitat però s'utilitza més el cotxe. Durant les tres setmanes d'estiu afegides el passat mes de març, la demanda d'electricitat baixà un 0,4%, però la demanda de gasolina pujà un 2,8% respecte l'any anterior. Els efectes són complexes i difícils d'aïllar. En molts casos l'horari estival produeix dos impactes petits i contraposats.

Per un costat, a l'estiu s'estalvia il·luminació per les tardes, però també es necessita més llum artificial als matins. I el temps de dia addicional anima a sortir i, en molts casos, a utilitzar mitjans de transport. Tenint en compte les alteracions en el gast d'aire condicionat i calefacció, i els efectes del temps i l'estat de l'economia, és molt difícil decidir que hi ha un estalvi global d'energia.

Segons l'IDAE, en l'adopció d'un fus horari o un altre i de la hora d'estiu s'ha de considerar no només l'estalvi energètic, sinó el seu impacte en altres sectors: el transport, les comunicacions, la seguretat vial, les condicions del treball i la forma de vida, la salut, el turisme o l'oci.

El mateix es pot aplicar als efectes de la salut. El tenir més hores de llum solar produeix més vitamina D i, en general, es beneficiós per al cos i ment humà. De més oportunitats per a fer exercici a l'aire lliure, però també per a contraure càncer de pell. I el canvi horari en si és un mini jet-lag, que pot trastornar el somni i despistar a alguns conductors, augmentant el risc d'accidents de trànsit.

Kazajistan abolí l'horari d'estiu al 2005, recolzant el fet de que portava més problemes que avantatges. I és que qualsevol argument pot tenir la seva pròpia lògica per separat, però cap mena d'estudi els ha avaluat en conjunt. Cent-un anys més tard la ciència no pot dir si l'horari d'estiu és bo o dolent.


L'electricitat
Antologia de disbarats horaris
Des de que va començar a aplicar-se fa un segle i un any, el canvi d'hora d'estiu ha estat font de nombroses anècdotes, confusions, incidents i bromes. Als EUA, els trens de la companyia Amtrack tenen prohibit sortir d'una estació abans de l'hora indicada, així que aquells trens en marxa en el moment del canvi horari de tardor s'aturen a les 2AM i esperen una hora abans de tornar a començar el viatge.

A França, el dia 3 d'octubre de 1925, l'exprés París-Estrasburg feu el mateix, però en sentit contrari viatjaven un tren encara en horari d'estiu (amb una hora de més). El violent xoc deixà dos maquinistes morts.

El 5 de setembre de 1999, els palestins de Cisjordània estaven en horari d'estiu mentres que a Israel ja havien canviat l'hora. Un grup cisjordà aconseguí passar les bombes als seus companys en territori israelià que planejaven volar dos autobusos plens a les 18:30. Els artefactes els van explotar just una hora abans, com a resultat de tres terroristes morts.

I a més a més, si durant aquesta nit naix un nadó a les 2:55 i el seu germà bessó 10 minuts més tard, automàticament el germà segon és registrat com a germà més gran.


Una llarga relació amb el Sol
En les civilitzacions antigues tenien un altra manera d'adaptar-se als cicles del Sol i al llarg de l'any: els egipcis dividien el temps de la llum solar de cada dia en dotze hores iguals, de manera que les hores diürnes eren més llargues a l'estiu. Oscil·laven entre les hores de 69 minuts entorn el solstici d'estiu i les de 51 minuts entorn el solstici d'hivern.

Com que Espanya té la zona horària canviada (estem a UTM+1, l'UTM+0 és l'hora de Greenwich), a l'hivern apliquem l'horari d'estiu i a l'estiu, una hora de més. A Galícia, que està al mateix fus horari que Canàries, Portugal i Anglaterra, a l'estiu el rellotge s'avança dos hores i mitja per davant del Sol.