Hi ha dies d'aquells que més val no programar-te coses perquè no hi ha pas res que surti tal i com un s'imagina.
M'explicaré.
Un cap de setmana normal en la meva rutina habitual acostuma a ser anar al poble, fer unes classes particulars de repàs, endreçar algunes fotografies, ficar-me al dia amb la familia, esmorzar al bar el diumenge: un café i un cacaolat i finalment emprar el temps que em resta per donar un tomb amb bici,veure als amics i descansar.
No es que me queixi gens ni mica de que els meus caps de setmana no habituals em destrossin l'equilibri que he planificat durant la setmana sinó que l'emoció del canvi a vegades no es tant desitjós.
Una trucada de telèfon et canvia el dia. T'obliga a deixar-ho tot per donar resposta a la crida. Cal tenir una ment freda i oberta per a reaccionar amb tranquilitat, eficàcia i ràpidessa.
No voldria pas que algun dia pugués fallar-los. Me'ls estimo i crec que he de tornar el que en el meu moment jo vaig rebre de part seva. Per algo estem lligats.
Hysteria dels de Muse. Un grup que ja vaig comentar un altre dia i que m'agrada molt. Em sento com ell. Sento haver-ho perdut tot per error. Tinc ganes de destrossar el que m'envolta i alliberar-me de les cadenes de l'amor. Però a la vegada em fa por, pànic i terror sentir-me lliure.
Ahir vaig portar llenya, avui he pintat i ara espero tornar a Barcelona. La rutina m'agrada. Però vull canviar. Ja.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
Albertet!!!!!
res, només dir (o repetir, xk ja vam estar xerrant una estoneta dissabte)que el que hem de fer (tu, jo i tothom) és viure el moment, sense oblidar el passat, que és un temps que hem viscut i sempre el durem a sobre d'una manera o una altra, però que cal trobar les coses positives de cada etapa i disfrutar-les al màxim, i que crec que tu ja vas pel bon camí :)
ala guapi, ens veiem aviat, un petonàs!!
M.S.S.
P.D. Que saps qui sóc? jejejej
siiiiiiiiiiii
Publicar un comentario