Post 199: la lluna del gener la més clara de l'any

Bé, matitzo, la lluna de gener ahir de ben segur que va ser la més clara de l'any. Ahir dissabte 10 de gener, a la nit, la Lluna arribava al perigeu. La lluna més gran del 2009, gairebé idèntica a la que vam veure al desembre de 2008.

Johannes Keppler explicà el fenòmen fa uns 400 anys. L'òrbita de la Lluna entorn de la Terra no és un cercle, és una elipse i té un costat ubicat a 50000 km més a prop de la Terra que l'altre. Els astrònoms l'anomenen perigeu al punt de màxim acostament i és en aquest punt on la Lluna fou aquest cap de setmana.
Les Llunes plenes del perigeu tenen lloc una o dos vegades a l'any. L'any 2008 finalitzà amb una d'elles i ara 2009 comença una segona etapa. És la millor classe de déjà vu per aquells que estimen la màgia de la terra sota la llum de la lluna.

Gener és un mes de neu a l'hemisferi nord i la combinació de neu més llum de Lluna del perigeu resulta simplement impressionant. Quan la lluna es troba per damunt dels nostres caps, a la mitjanit, els terrenys blanques reviuen amb la brillantor reflexada que farà desaparèixer a la nit, tot i que no es farà de dia. Es podrà llegir el diari, passejar en bicicleta, escriure una carta i al mateix temps explicar comptar les estrelles ubicades per damunt del cap. És una experiència descomunal que realment mereix la pena.
Un altre moment màgic té lloc quan la Lluna del perigeu es troba prop de l'horitzó. Aquest és el moment en el qual la il·lusió es barreja amb la realitat per a produïr una vista realment espectacular. Per raons que els astrònoms o psicòlegs no acaben de comprendre, les llunes properes a l'horitzó es veuen anormalment grans quan es veu entre els arbres, edificis i altres objectes sobre la superfície.