Post 203: tipus de boira

Ja que ahir vaig introduïr el tema de les boires, on crec que encara no hi havia ficat cullerada, no està de més llistar-vos tots els tipus de boira que es poden produïr. Sé que és un recurs fàcil però serveix per complementar el post d'ahir.

La boira es diferencia de la boirina per la seva densitat com aerosol i donant una visibilitat de menys de 2 quilòmetres. Es classifica segons l'origen del refredament que dóna lloc a la condensació:

• Boira de radiació: es dóna quan la posta del sol, quan el sòl perd calor a través de l'emissió de radiació infrarroja en una nit sense núvols (de ser-hi presents, els núvols evitarien que el calor s'escapi cap a l'espai). Aleshores, el terra es refrada produeix condensació l'aire prop del terra, a través del procés de conducció de calor. Aquest tipus de boira és comú a la tardor als països de clima temperat, normalment té un gruix d'un metre.
• Boira de vent: es forma quan les masses d'aire carregades d'humitat passen sobre terres freds, els quals refreda el mateix aire. Aquest fenòmen és habitual a les costes, quan l'aire tebi tropical es troba amb aigües de latituds majors. També és comú quan un front càlid es mou sobre una àrea amb una quantitat considerable de neu.
• Boira de vapor. Es dóna quan l'aire fred es mou sobre aigües càlides. El vapor de l'aigua entra a l'atmosfera per processos d'evaporació, i la condensació es dóna quan s'aconsegueix el punt de rosada. Aquest procés es comú a les regions polars, llargs de mida considerable, i al final de la tardor i al principi de l'hivern.
• Boira de precipitació (boira pijanera). Es dóna quan plou i l'aire sota el núvol es troba relativament sec. Això fa que les gotes de pluja s'evaporin i formin vapor d'aigua, que es refreda, i al arribar al punt de rosada, es converteix en boira.
• Boira de vessant. Es dóna quan el vent bufa contra la vessant de la montanya i una altra formació geològica anàloga. Al ascendir a l'atmosfera, la humitat es condensa. Es per això que moltes vegades els cims de les muntanyes semblen ennuvolades.
• Boires de valls. Es dóna a les valls, normalment durant l'hivern. Es el resltat de la inversión de temperatura, causada per aire fred que s'assenta als valls, mentrestant l'aire calent passa per damunt d'aquest i de les muntanyes. Es tracta bàsicament de boira de radiació confinada per un accident orogràfic, i pot durar diversos dies, si el temps està calmat.
• Boira de gel. Es qualsevol tipus de boira amb la qual les gotes d'aigua es troben congelades en forma de cristalls de gel minúsculs. Normalment, això necessita temperatures força per sota del punt de congelació, la qual cosa fa que siguin habituals a regions àrtiques i antàrtiques. Algunes vegades, petites quantitats d'aquests cristalls es precipiten a terra.