Post 215: l'edat de la Lluna

Un petit gram de zircó trobat a la Lluna pot llençar una informació decisiva sobre l'únic satèl·lit natural de la Terra. Així ho creu el grup d'investigadors que han analitzat aquesta petita porció de zircó, un mineral compost per circoni i cilici que es forma amb el refredament de roques fosses.

Una important conclusió a la que han arribat els científics és que el mineral trobat té una antiguitat de 4.417 milions d'anys. Això significa que és la mostra de zircó més antiga procedent d'un cos planetari del Sistema Solar.

Però també té un altre significat important: l'existència de zircó indica que la solidificació d'un petit percentatge de materia fos continuà durant gairebé 200 i 400 milions d'anys més tard.

En altres paraules, per priemra vegada es dispossa d'una data límit exacta per a situar el moment concret en el que l'oceà de magma llunar es va convertí en material sòlid.

Malgrat que existeixen discrepàncies entre la comunitat científica, la teoria més extesa sobre la creació de la Lluna defineix que el satèl·lit naixé després d'una colisió que tingué lloc fa més de 4.500 milions d'anys entre la Terra i un asteroide de la mida de Mart. Del xoc hauria sorgit una lluna coberta per un toll de magma que posteriorment es refredà i solidificà.

Per a determinar l'antiguitat del zircó, s'ha mesurat el plom i els isòtops d'urani que contenia la petita mostra recollida. En opinió dels investigadors del Departament de Geologia Aplicada de l'Universitat Tecnològica de Curtin (Austràlia), l'Institut de Mineralogia de la Universitat de Münster (Alemania) i el Centre Espacial Johnson de la NASA a Texas (EE UU)- el descubriment significa una important fita per la història de la superfície de la lluna.